© 2023 por Secretos de Armario. Creado con Wix.com

  • marimén_te doy mi palabra

ENTREVISTA A jordi Muñoz


Jordi Muñoz (dcha) con Pau Pérez

Jordi Muñoz i Burzon és, conjuntament amb Pau Pérez López, director de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des del curs acadèmic 2005/2006. Mestre de formació, ha exercit la docència durant 25 anys a escoles d’educació primària i també a instituts d’educació secundària. Va estudiar redacció periodística a l’Aula de Lletres de Barcelona i ha dut a terme més d’un centenar d’entrevistes a persones vinculades a l’àmbit de la cultura o a persones implicades en diversos moviments socials, entrevistes que s’han publicat a diferents mitjans de comunicació.


Jordi, dirigir conjuntament amb en Pau Pérez, una escola que està considerada una de les millors a nivell mundial és un orgull i una responsabilitat que no tothom és capaç d´assolir.


L´Escola d´Escriptura de l´Ateneu Barcelonès és un referent internacional en l´ensenyament de l´escriptura creativa.


De fet, és la més gran d´Europa i la segona del món després de l´escola de Nova York

i durant aquest curs 2018/2019 estem celebrant el 20è aniversari del centre. Des de la fundació de l´Escola, l´any 1998, més de 26.000 alumnes han passat per les nostres aules. Puc dir-te que en el darrer curs 2017/2018 el nombre d´alumnes inscrits tant en els cursos en format presencial com en els cursos virtuals va arribar a 2.200. També s´ha de tenir en compte la diversitat de propostes formatives, n’hi ha més d´un centenar organitzades i agrupades en cinc grans àrees: escriptura, literatura i humanitats, oficis de l´edició, narració i comunicació oral i seminaris i conferències. El nombre de professorat i col·laboradors de l’Escola supera el centenar i les publicacions d´alumnes o exalumnes aquest any ha arribat als cent deu llibres de gèneres ben diferents i publicats en editorials ben diverses també. I això tant al Pau com a mi ens alegre moltíssim però s´ha de dir que l´Escola no seria el que és sense la comunitat dels alumnes que se la fan i senten seva, que hi donen suport, que han aportat i continuen aportant i compartint els seus projectes i les seves creacions, i que en definitiva són l’autèntica ànima de l´Escola.


Com neix l´Escola d´Escriptura?

Ve d´un projecte anterior que es “L’ Aula de Lletres” impulsat per Dolors Millat. Temps després, es va pensar en l´Ateneu que tenia l´espai i el referent cultural i era idoni per acollir la majoria del professorat i l’alumnat. Exactament, l’Escola d’Escriptura neix el 14 d´abril de 1998. Es comença amb un curs trimestral, d´abril a juny, i després ja es va seguir amb els cursos anuals. En aquell temps hi havia uns 300 alumnes. I l´any 2005 el claustre de professorat ens van proposar a en Pau Pérez i a mi si volíem assumir la direcció de l´Escola. Vàrem dir que sí amb dues idees molt clares: volíem consolidar el projecte de qualitat de l´Escola, així com ampliar l’oferta formativa, i obrir les portes de l´Escola per donar a conèixer el treball que s’estava fent.



L´alumne què busca: inspiració, formar-se com a escriptor o ajuda per acabar el seu manuscrit? O es una barreja de tot?

De fet les inquietuds són molt diverses com alumnes hi ha. Per exemple, hi ha alumnes que volen millorar l´escriptura creativa i hi ha qui necessita una escriptura més funcional per redactar millor informes o en relació amb la comunicació interna, per exemple a les empreses. Hi ha qui s´apunta a cursos de literatura o humanitats. I com tu dius, hi ha qui necessita estructurar, construir i acabar el seu manuscrit pensant en publicar-lo.


Els alumnes són tots una apassionats de la literatura?

Be, nosaltres creiem que hi ha gent que llegeix més i qui llegeix menys. Això és com un tamboret de tres portes: per una banda hi ha les tècniques i eines narratives per aconseguir que una història sigui interessant i que funcioni. Un altre aspecte és el domini de la llengua, de l’idioma en el que ens expressem. I finalment hi ha el bagatge lector de cada persona, que és molt important. Hi ha alumnes que pensen que la seva història és molt original i resulta que ja està escrita, ja s’ha explicat anteriorment. No obstant això, sempre es pot aportar una mirada personal, singular, un estil propi, emprant tota una sèrie de recursos que fan que aquesta història sigui diferent.

L´important és la mirada de l´autor sobre la història que es vol explicar. Per exemple, hi ha milers d’històries d´amor, però el que importa és com l´autor ho explica.

Es pot apuntar tothom o l´alumne ha de tenir formació prèvia o alguns estudis específics?

No, l´Escola és oberta a tothom. Fins i tot tenim un curs per alumnes adolescents i joves, el “Taller per a joves escriptors”, de 15 a 17 anys, on s’hi poden apuntar amb l´única condició que no han de venir obligats. A l´Escola tenim un ventall d´edats que va des dels 15 fins als 80 anys, o més.


Què és el que s´ensenya principalment a les classes?

És una metodologia per construir una història, les eines i les tècniques pròpies de l´ofici d´escriure, per tal que cada persona pugui emprendre amb els fonaments necessaris el seu itinerari literari personal.


Tots els alumnes acaben publicant la seva novel·la?

N´hi ha molts que si. En formats diferents, com poden ser mitjançant una editorial, l’autopublicació, presentant-se a un premi literari, publicació digital, etc. M´agradaria destacar que en alguna ocasió se´ns va proposar tenir un segell editorial propi o esdevenir agència editorial. Però nosaltres sempre hem tingut molt clar que l´Escola és un centre de formació i de creació literària i que ens hem de dedicar a això, que aquests altres àmbits no formen part de la nostra funció ni dels nostres objectius.

Fa uns anys, força mitjans de comunicació ens preguntaven: es pot ensenyar a escriure? I nosaltres dèiem que sí, de la mateixa manera que passa amb qualsevol altra disciplina artística, com és la música, per exemple. Al Conservatori ensenyen solfeig, a tocar un instrument, hi ha classes de cant, etc. El mateix passa en teatre, belles arts –pintura, gravat, escultura, dibuix...–, cinema, dansa, etc. Doncs aquí és el mateix: hi ha unes tècniques i unes eines que es poden ensenyar. Després hi ha una mirada sobre el món, un estil propi, una història per explicar... i això ja és molt personal.


Sempre diem que l´Escola d´Escriptura de l´Ateneu Barcelonès té com a finalitat l´ensenyament de les arts i els oficis de la paraula.

Sovint, posem com exemple un exercici d´una professora que en el curs que imparteix sobre creativitat aplicada a l’escriptura proposa descriure un arbre des del punt de vista d´un llenyataire, d´un suïcida, d´un ocell, d´un piròman... Aquesta part d´ofici és la que es pot ensenyar.

Quins escriptors han passat i s’han format a les vostres aules?

Hi ha gent molt diversa. Per posar alguns exemples: Ildefonso Falcones (La catedral del mar), Amàlia Lafuente (Codi genètic), Sílvia Alcàntara (Olor de Colònia) i aquest any Marta Orriols (Aprendre a parlar amb les plantes) que ha tingut molt ressò. Tú també ja estàs en la segona edició amb La Palabra en la Mano. I hi ha moltes persones més. S´han escrit obres molt bones, obres dignes i de molta qualitat. Però hem de tenir en compte que no totes triomfen, en ocasions, per qüestions de màrqueting editorial. I sovint hi juguen factors inesperats i imprevisibles.

Moltes vegades ens han preguntat si tenim la fórmula per escriure un bestseller i sempre diem que si el tinguéssim ja l’haguéssim venut o patentat.





Biblioteca

Jordi, rodejat d´aquets ambients, has sentit les ganes d´escriure tu també?

De fet jo sóc mestre de primària i secundària i també vaig fer estudis durant tres anys de redacció periodística a “L´Aula de Lletres” amb la periodista i escriptora Mercè Ibarz. I em vaig dedicar a fer entrevistes a gent de l’àmbit de la cultura i no a la creació literària. I des de que estem amb en Pau a la direcció de l´Escola d´Escriptura tant ell com jo ens hem centrat en la gestió del centre. I estem encantats.


A les presentacions que es fan a les sales, tu sols fer la introducció. Que per cert t´haig de felicitar per la entrega i la il·lusió en el que las fas. T´ha passat mai alguna anècdota que puguis compartir amb nosaltres?

Gràcies per les teves paraules. Doncs sí. I pensa que porto fa més de catorze anys que entre en Pau i jo solem obrir els actes de les presentacions de llibres. És per donar peu a que comenci l´acte, donar la benvinguda, presentar el llibre, l´autor, etc. El que sempre em plantejo que tot i que he fet moltíssimes introduccions, per l´autor és la primera o segona ocasió i el més important per ell en aquest moment. I com a anècdota mai m´havia passat que un escriptor, en aquest cas l’Aniol Florensa per presentar la seva novel·la, Kentucky, es va disfressar de pollastre. I vaig dir al públic: “He fet moltes introduccions però mai adreçada a un pollastre.”



Jardín del Ateneu

L´edifici es una preciositat, la biblioteca, el jardí .. es un oasi dintre de la nostre ciutat. Ens podries explicar la seva historia?

El palau Savassona està declarat be cultural d’interès nacional i l´Ateneu adquireix aquest palau en l´any 1904. És un edifici neoclàssic de finals del segle XVII amb les característiques d´una casa senyorial: entrada de carruatges, escala noble, jardí romàntic –com tu dius, un autèntic oasi a dins de la ciutat– i no oblidem la biblioteca privada de Catalunya amb més volums de novel·les representatives del segle XIX i principis del XX.

Precisament en aquest jardí és on s´han fet moltes tertúlies literàries amb escriptors de renom com Josep Pla, Joaquim Borralleras o Josep Maria de Sagarra.

Quan l´Ateneu es va instal·lar al palau Savassona es va fer tot una rehabilitació sota la direcció dels arquitectes Josep Font i Josep Maria Jujol, deixeble d’en Gaudí. Això explica la presència de trets modernistes. Anys desprès, es va ampliar la rehabilitació i es van afegir dues plantes més.


Que li diries a una persona que estigui dubtant si inscriure´s o no a l´Escola de l´Escriptura?

Jo li diria que no s´ho pensés. Estic segur que trobarà un curs adient. Nosaltres sempre proposem començar pel curs Narrativa, presencial o virtual, que és el curs inicial de l’Itinerari per a narradors de l’Escola d’Escriptura.


Gràcies per aquesta entrevista, Jordi. Ha estat un plaer i més en aquest jardí que em té el cor robat.