Àlex Susanna és escriptor, poeta, crític d'art i promotor cultural. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona.
També ha col·laborat com a articulista en diversos mitjans de comunicació, com l'ARA, La Vanguardia o El Mundo, entre altres. La seva obra s'ha traduït al castellà, francès, portuguès, anglès, italià, croata, grec, hebreu, àrab, turc, xinès i rus.
És membre de l'Acadèmia Europea de Poesia. Actualment és el Comissari de l'Any Guinovart i està preparant una gran exposició Rodin-Maillol.
Àlex, una vegada vas dir que tot poema es una partitura i que l´acte de llegir era una interpretació de la partitura.
Exacte, sempre ho he vist així: un poema està fet per ser llegit, és a dir interpretat, en el doble sentit de la paraula: l'hem d'entendre, d'una manera o altra, però també l'hem de dir, i per això res millor que fer-ho en veu alta. És llavors que el poema s'encarna, es fa realitat i esdevé plenament ell mateix, com passa amb una partitura musical.
També que la poesia es pot entendre com una meditació de la vida. ¿En què es diferencia de la prosa?
Molt senzill, en la seva concentració: less is more, com deia Mies van der Rohe.
Un poema és un destil.lat, un concentrat de ritme i de sentit; està fet de condensació.
Però és un artefacte verbal que és alhora reflex, reflexió, crítica i celebració de la vida. Tot poema conté aquests quatre elements en proporcions variables.
En el teu nou recull de poemes, Filtracions, ens trobem de nou amb la poesia com a reflex i reflexió. Tant de detalls petits i quotidians com d'homenatges a Vinyoli o Philip Roth, Bach o Strauss. ¿Per això el títol de Filtracions?
El títol del llibre prové d'un poema sobre unes filtracions reals en què estableixo un paral·lelisme entre les enigmàtiques filtracions que poden produir-se en una casa i les que es produeixen en la nostra ànima: en tots dos casos mai no sabem exactament d'on procedeixen, però hi són i les hem de resoldre, o si més no respondre-hi.
Ja que parlem de títols ¿perquè el de Inútil poesia?
És un títol volgudament provocador per cridar l'atenció. De fet, el llibre en català es diu Suite de Gelida, però quan es va publicar en castellà i francès va ser amb el títol Inútil poesia. Si hi ha algú convençut de fa temps de la utilitat de la poesia sóc jo. Per dir-ho en poques paraules, després de la dispersió i el cansament d'un dia feiner la poesia es converteix en el pont més directe i eficaç per tornar a nosaltres mateixos. De fet, pot ser la nostra inversió més rendible: poques "accions" ens rendiran tant com la lectura, és a dir, la relectura d'uns quants poemes abans d'acabar el dia.
Escriptor, professor, poeta i promotor cultural, ets polifacètic. ¿Què es el que més et complau?
Em veig com la summa de tot plegat: hi ha una part de mi sedentària i reflexiva, però n'hi ha una altra de proactiva i emprenedora que necessita actuar i incidir en la realitat. Potser es deu al fet que, en el camp de la cultura, m'interessa gairebé tot: des de la poesia a l'arquitectura, passant per les arts plàstiques, la música, el teatre o el cinema. M'alimento de tot plegat i no em veig renunciant a res. Fins i tot els meus poemes no s'entenen sense aquesta diversitat d'interessos, passions i estímuls.
Parla´ns de la teva relació personal amb la poesia. ¿Des de quan s'inicia? ¿Quan, on i com s´inspira?
No ho recordo massa, però sé que comença molt d'hora, als tretze o catorze anys: així m'ho han dit vells companys de classe.
Això vol dir que des de molt jove ja estic tocat per aquesta forma d'expressió extrema que és la poesia i m'adono que, tot i no ocupar-te molt de temps, condicionarà tota la meva vida.
Crec que, un cop passada l'efervescència creativa de la joventut, un entra en una relació molt més normalitzada amb la poesia. Encara que n'escriguis pocs, de poemes, cada any, saps que són el més important que has fet. Els poemes solen reflectir moments o experiències d'il·luminació, transmeten una forma o altra de revelació, i això és el que probablement els fa tan valuosos.
Els teus poemes estan plens de referents al bosc, a les muntanyes. ¿Entenc que forma part del teu amor o respecte a la naturalesa?
Sí, la ciutat em resulta molt estimulant, però fa més de trenta anys que vaig decidir viure al camp, als afores d'un poble de l'Alt Penedès. Necessito sentir el pas del temps, però encara més sentir-me immers en els cicles de la naturalesa. Poques coses m'agraden tant com mirar el cel abans d'anar a dormir, sentir el crit d'una òliba o la fressa d'un torrent. És llavors que de vegades sento que palpo una mica el misteri de la vida.
¿Quin es el premi que més t´ha satisfet?
No t'ho sabria dir, perquè no hi crec massa, en els premis. Ara, quan te'n donen un, és una injecció d'ànims, sobretot quan ets jove. Després deixes de creure-hi i saps que un premi no és garantia de res.
Tots sabem el difícil que és posicionar-se avui día en el mercat literari, i més pels poetes. ¿Actualment estàs escrivint? ¿Quins projectes tens?
Fa un any vaig començar una novel·la que després vaig interrompre, però que espero reprendre ben aviat. Mentrestant he estat escrivint un dietari que recorre tot l'any 2018: ha estat una experiència molt estimulant i reconfortant. De fet, és un dels gèneres que més m'agraden i m'omplen, perquè em permet ser agraït amb la vida, amb totes aquelles experiències -de les més concretes i corporals a les més abstractes i espirituals- que t'ofereix constantment. Per això dic que concebo el dietari com una mena d'acció de gràcies.
¿Com veus el futur de la poesia?
Per estrany que pugui semblar, molt bo:
és el gènere més adequat als ritmes frenètics, absorbents i dispersos de la gran majoria de vides.
No tothom pot disposar d'un parell d'hores per llegir una novel·la, però en canvintothom que ho vulgui pot trobar un quart d'hora per rellegir quatre o cinc poemes.
¿Gloria Fuertes va lluitar per acostar la poesia als joves i als nens. Com creus que es pot fomentar la poesia entre els joves inclús entre els nens. ¿Que es pot fer perquè se la estimin?
Fomentant una relació amb la poesia des de molt petits, i fent-los veure, quan són criatures, que és el gènere que més els pot divertir, i, més endavant, el que més els pot interpel·lar. La poesia pot ser d'una gran utilitat als adolescents quan es troben en plena descoberta de les principals emocions i experiències de la vida: l'amor, la música, el silenci, la natura, el desengany, la relació amb un mateix, i llavors és quan menys ens preocupem que s'hi relacionin.
BIBLIOGRAFIA
Poesia
Promiscuïtat, 2011
Angles morts, 2007
Les anelles dels anys, 1991
Biografia / Memòries
Quadern d'ombres, 1999
Ha obtingut els premis:
• 1979 - Premi Miquel de Palol, per Memòria del Cos.
• 1988 - Finalista Premio Nacional de Poesía, per Palau d'hivern.
• 1988 - Premi Josep Pla, per Quadern Venecià.
• 1990 - Premi Carles Riba, per Les anelles dels anys.
• 2008 - Chevalier des Arts et des Lettres, concedit pel govern francès
• 2016 – Premi Rosalía de Castro al diàleg intercultural, atorgat pel Pen Club Galicia
• De les traduccions al català cal destacar Monsieur Teste de Paul Valéry -Premi de la Crítica Serra d'Or, 1981- i Quatre quartets de T.S. Eliot (2011).